En el primer moment en que se’ns va plantejar l’activitat de cuidar un insecte pal fins a finals de semestre, no m’imaginava quina relació podria establir entre aquest fet i els continguts que donàvem a l’assignatura, a més de no trobar quina utilitat podria tenir pel meu futur com a educadora.
Poc després he entès que per poder connectar els meus coneixements previs amb el coneixement científic, i com a conseqüència connectar els dels meus futurs alumnes, una de les activitats que més aprenentatge aporta és la interacció directa amb l’entorn i en aquest cas, amb un ésser viu: un insecte pal.
A partir de la cerca d’informació, l’observació directa de l’animal, vídeos i l’intercanvi d’idees, hem pogut construir els nostres propis coneixements apropant-los cada cop més al coneixement científic. Crec que és molt útil realitzar activitats vivencials amb els nens a l’aula perquè puguin establir relacions entre la seva realitat i els fenòmens del món. Per tant, cal fer entrar el món a l’aula per tal que els nostres alumnes coneguin el món i relacionin el coneixement quotidià amb el científic, ja que la competència científica serà la que els ajudi a comprendre el món, a actuar en ell i a prendre decisions.
Per finalitzar, m’agradaria fer referència al fet que, tot i que cadascuna de nosaltres ha realitzat la mateixa activitat de la cura d’un insecte pal, així com poder ens hem fet les mateixes preguntes, totes tenim una mirada diferent cap a l’activitat ja que aquesta diversitat de mirades depèn de les nostres experiències i coneixements la qual cosa fa que mirem el món i actuem en ell de manera diferent, perquè hi ha moltes maneres de veure el món.
“Una mirada desde la alcantarilla puede ser una visión del mundo”. Alejandra Pizarnik.
