En el primer moment en que se’ns va plantejar l’activitat de cuidar un insecte pal fins a finals de semestre, no m’imaginava quina relació podria establir entre aquest fet i els continguts que donàvem a l’assignatura, a més de no trobar quina utilitat podria tenir pel meu futur com a educadora.
Poc després he entès que per poder connectar els meus coneixements previs amb el coneixement científic, i com a conseqüència connectar els dels meus futurs alumnes, una de les activitats que més aprenentatge aporta és la interacció directa amb l’entorn i en aquest cas, amb un ésser viu: un insecte pal.
A partir de la cerca d’informació, l’observació directa de l’animal, vídeos i l’intercanvi d’idees, hem pogut construir els nostres propis coneixements apropant-los cada cop més al coneixement científic. Crec que és molt útil realitzar activitats vivencials amb els nens a l’aula perquè puguin establir relacions entre la seva realitat i els fenòmens del món. Per tant, cal fer entrar el món a l’aula per tal que els nostres alumnes coneguin el món i relacionin el coneixement quotidià amb el científic, ja que la competència científica serà la que els ajudi a comprendre el món, a actuar en ell i a prendre decisions.
Per finalitzar, m’agradaria fer referència al fet que, tot i que cadascuna de nosaltres ha realitzat la mateixa activitat de la cura d’un insecte pal, així com poder ens hem fet les mateixes preguntes, totes tenim una mirada diferent cap a l’activitat ja que aquesta diversitat de mirades depèn de les nostres experiències i coneixements la qual cosa fa que mirem el món i actuem en ell de manera diferent, perquè hi ha moltes maneres de veure el món.
“Una mirada desde la alcantarilla puede ser una visión del mundo”. Alejandra Pizarnik.
No hay comentarios:
Publicar un comentario