L'EDUCACIÓ PER LA SOSTENIBILITAT I L'EXPERIÈNCIA DE L'INSECTE PAL VAN DE LA MÀ

RELACIÓ ENTRE CONFERÈNCIA ROSA Mª TARIN, INSECTE PAL I L’ASSIGNATURA

Avui ha tingut lloc la conferència de Rosa Maria Tarin sobre l’Educació per la Sostenibilitat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Nosaltres hem tingut el plaer d’assistir-hi.

És curiós, inclús anecdòtic, que el mateix dia que ens donen una xerrada sobre sostenibilitat, trobem el Campus d’Educació ple de brutícia, el dia després de la Festa Major no autoritzada.

Al llarg de la conferència, se’ns ha parlat de la necessitat d’una escola oberta i activa, participativa amb l’entorn, oferint als nens espais d’interacció per tal que puguin experimentar, provar, pensar, tornar a provar i tornar a pensar.
 

És necessari oferir als nens un espai d’interacció perquè puguin construir i reconstruir el seu coneixement, és a dir, els infants tenen uns models mentals que han anat desenvolupant al llarg de la seva vida per les diferents experiències que han viscut. Quan arriben a l’aula, se’ls expliquen uns nous coneixements que ells integren i reconstrueixen el seu model mental anterior, construint un de nou. D’aquesta manera, el nen apropa el seu coneixement al coneixement científic. D’això se’n diu modelització. 

Reflexionant sobre la modelització, també podem dir que ho podem relacionar amb un psicòleg experimental, famós per les grans aportacions que va fer en el camp de la psicologia evolutiva i pels seus estudis sobre la infància i el desenvolupament cognitiu. Aquest autor es diu Jean Piaget. L’autor considera que els dos processos que caracteritzen l’evolució del nen i la seva adaptació són: 

- Assimilació: Consisteix en la interiorització d’un objecte o situació a una estructura de comportament i cognició preestablerta. És a dir, el nen interioritza aquella nova situació o objecte i ho relaciona amb tot allò que ja ha viscut o sap. 

- Acomodació: Consisteix en la modificació d’aquesta estructura cognitiva o de comportament per a acollir nous esdeveniments o objectes que fins ara no coneixia. En aquest cas, fa referència al fet que el nen modifica els seus coneixements previs i incorpora la nova situació.

Per tant, fem referència de la mateixa manera a la modelització. El nen té uns models mentals propis a partir de les experiències viscudes i de les seves qüestions sobre els fenòmens del món. Un cop arriba a l’aula, viu altres experiències i rep altres coneixements que ha d’interoritzar relacionant amb tot allò que sap (models mentals). Un cop els relaciona, els acomoda, és a dir, reconstrueix el seu model mental i en construeix un de nou, incorporant els nous i apropant-se a un coneixement més científic.

De la mateixa manera, podem fer referència a l’experiència del insecte pal. Donant als nens un ésser viu per cuidar durant un temps, estem oferint una experiència significativa pel seu aprenentatge, creant una Zona de Desenvolupament Proper i per tant, afavorint el procés de modelització. Quan ofereixes als nens el fet de cuidar un ésser viu, ells tenen uns models mentals construïts sobre la seva visió de com és un ésser viu, que menja, com viu, etc. Un cop tenen l’insecte pal, necessiten d’uns fonaments, unes bases, uns coneixements científics, per tal que l’insecte sobrevisqui. Per tant, es fan noves qüestions, fan una recerca d’informació sobre què mengen, com viu, com es reprodueix, quin és el seu procés digestiu, entre d’altres. D’aquesta manera, els infants reben nous coneixements que comparteixen amb altres persones i a partir d’aquest moment, reconstrueixen el seu model mental i elaboren un de nou. 

En el nostre cas, va ser així. Se’ns va oferir la possibilitat de cuidar un ésser viu (insecte pal) durant tot un semestre. Nosaltres ja teníem unes idees prèvies, uns models mentals elaborats a partir de les nostres experiències i coneixements, ja que ja sabíem què era un ésser viu, però no sabíem com és la vida d’un insecte pal, en concret. Un cop el vam tenir, vam haver de buscar informació, a partir de les preguntes que ens anaven sorgint a mida que passaven els dies. A la classe, compartíem allò que havíem aprés amb les companyes i elles compartien d’altres experiències amb nosaltres, la qual cosa enriquia els nous coneixements apresos, que incorporàvem al nostre model mental, elaborant un nou model en el qual hem pogut apropar-nos més al coneixement científic. 

Per tant, oferir els nens una experiència, una vivència pròpia, com és la cura d’un ésser viu, permet apropar els seus models mentals als models teòrics de la ciència, a través de la construcció de coneixements. 

Crec que aquesta experiència és indispensable, ja que no només podem aconseguir l’objectiu de que els nens aprenguin i s’apropin al coneixement científic, sinó que estem oferint una experiència significativa, amb la qual desenvolupen moltes capacitats, no sols acadèmiques sinó també interpersonals i intrapersonals, a través d’una vivència divertida i curiosa.

A més, aquesta xerrada, juntament amb la reflexió corresponent, m’ha fet pensar en un centre que vaig visitar el curs passat, al qual s’hi treballa amb l’entorn, amb les famílies i amb els nens conjuntament, oferint aquests espais d’interacció que esmentava anteriorment: Escola Joan Coromines de Mataró, que es tracta d’una comunitat d’aprenentatge. Crec que aquest centre treballa des d’una perspectiva constructiva dels coneixements, utilitzant l’entorn per afavorir aquest aprenentatge i facilitar doncs el procés de modelització.

Aquesta conferència sobre l’Educació per la Sostenibilitat, a la qual se’ns ha parlat sobre educar en la sostenibilitat, ens ha fet reflexionar també sobre quin ciutadà volem educar, per tant està completament lligat amb l’altra part de l’assignatura: Medi Social. 

D’una altra banda, també ho podem relacionar amb d’altres assignatures com Educació de les Arts Visuals en Educació Infantil en la qual també se’ns diu que hem de deixar que siguin els infants els protagonistes de les seves accions i que, reciclant siguin capaços de produir grans obres d’art. A més, l’observació durant aquest procés d’aprenentatge també és important, per tant també la podem relacionar amb l’assignatura d’Observació sistemàtica i anàlisi de contextos. És imprescindible remarcar, que els diferents contextos en els quals els infants es mouen, tenen una gran influència en les seves accions i la seva manera de pensar. Per tant, l’entorn és un aspecte molt important a la seva vida.

Crec que ha sigut molt adequada la conferència de Rosa Maria Tarin, mestra d’educació infantil i primària, aquest dia, ja que el vam poder relacionar amb tota la brutícia trobada després de la festa major i per tant, reflexionar sobre els nostres actes vers l’entorn que ens envolta i relacionar-ho directament amb les experiències viscudes a l’assignatura, tant de medi natural com de medi social.

Per això, crec que treballar amb els infants des d’una perspectiva ecològica i sostenible, és molt important perquè puguin desenvolupar una capacitat crítica vers el món.

Finalment, no volia acabar sense deixar constància del lamentable estat amb que ens vam trobar la universitat el dia de la xerrada i una frase molt adequada, que crec que resumeix molt bé la reflexió anterior:

“Lo que tenemos que aprender, lo aprendemos haciendo”

Aristóteles