Jo sóc tu quan jo sóc jo

PRIMERA MAGISTRAL: ENSENYAR I APRENDRE CIÈNCIES SOCIALS: FINALITATS I FONAMENTS

En aquesta primera classe de medi social, hem començat introduint com són les ciències socials, quines finalitats té i quins fonaments la sostenen.

Abans d’aclarir aquests conceptes, cal entendre com funcionen les relacions socials, ja que els ésser humans som socials des del nostre naixement i per tant, ens relacionem amb d’altres persones que condicionen la nostra forma de ser i de fer.

A la lectura “Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?” de J.C. Mèlich, J. Palou i C. Poch, ens posen un exemple totalment quotidià que ens ajuda a comprendre com funcionen les relacions que establim amb d’altres persones. Ens afirmen que, des d’un punt de vista ètic, l’altre no em pot ser indiferent. Personalment, crec que aquesta afirmació és certa, ja que com he esmentat abans, som ésser socials des del moment del nostre naixement i al llarg de la nostra vida, estem amb constant interacció amb les persones. Per tant, els altres ocupen un lloc important a la nostra vida i condicionen, d’una manera o altra, la nostra forma de ser i de pensar.

I, doncs, què té a veure tot això amb l’educació?

A partir d’aquesta definició, podem dir doncs que l’educació és social, ja que necessitem dels altres per aprendre. Però també és ètica.

I, això, per què?

Qualsevol acte educatiu és ètic, ja que cada persona té la seva pròpia manera de ser i de pensar, té uns principis regits per unes normes que han estat transmesos de generació en generació. Per tant, tot mestre realitza la seva tasca, seguint els seus principis i transmetent-los, de manera directa o indirecta, als infants. Per això, la lectura diu que l’ètica és constitutiva de l’educació. Perquè són els propis infants els que demanen que el mestre tingui una actitud compromesa, responsable vers les seves necessitats.

Però l’educació en valors, no es tracta només de tolerar les diferents maneres de fer, pensar i comunicar dels altres, sinó que es tracta d’incidir directament en el compromís amb l’altre.

Per això, l’educació en valors ha de contextualitzar el passat per poder anticipar un futur. Ha de dirigir-se cap a una utopia, és a dir, no hem de pretendre que els nens entenguin que s’ha de posar fi als problemes, sinó que se’ls replantegin des de diferents perspectives i en millors condicions. Intentar fer que entenguin que han d’evitar els obstacles i fer veure que tots tenen la oportunitat i la capacitat de decidir per ells mateixos en quin món volen viure. No som nosaltres els que escollim el seu futur, sinó que són ells mateixos els que han de prendre la decisió de quin futur volen tenir, amb una actitud compromesa amb els altres i a partir, dels seus propis principis ètics.

I aquests fonaments d’una educació en valors ètics, són els que engloben les finalitats de l’educació de les ciències socials. Com a mestres, hem de transmetre uns valors basats en la democràcia per tal de fer que els infants es respectin a ells mateixos i als altres, tal com esmentàvem anteriorment fent referència a la vida social que tenim els éssers humans. Com a éssers socials, hem de ser capaces d’educar en la participació, la cooperació i el diàleg com a base de la tolerància i la negociació. Hem d’identificar, comprendre i valorar els diferents contextos en els quals interaccionen els nostres alumnes, per conèixer les seves característiques i adequar la nostra tasca als canvis socials. I hem d’intentar transmetre una consciència ecològica que ens permeti valorar i conservar l’herència natural i cultural que s’ha passat de generació en generació.

Per tant, podem dir que l’educació de les ciències socials, no sols es basa en transmetre coneixements sobre la història de la nostra societat i fer desenvolupar actituds tolerants vers els altres, sinó que cal anar més enllà i fer entendre els nens que ells són capaços de decidir per ells mateixos en quin món volen viure, a través d’actituds cooperatives i democràtiques, seguint sempre els seus principis ètics i ser responsables amb les seves accions.

Cal dir que reflexionar sobre aquesta primera magistral, m’ha fet adonar-me de la gran relació existent entre aquesta assignatura i una altra que estem cursant actualment: L’educació de les arts visuals i plàstiques en l’educació infantil. Tot i que en un primer moment, no sembla que puguin tenir relació, molts dels continguts treballs engloben aquesta perspectiva ètica de l’educació, ja que se’ns ensenya a respectar els nens i les seves accions, fent-nos veure que ells tenen la seva pròpia visió i interpretació del món, ja sigui de les ciències, de l’art o de la vida en general, i aquesta interpretació no és errònia sinó que totes tenen cabuda en el nostre món, enriquint-lo de manera considerable.

Per això, crec que l’educació en valors ètics aplicada a les ciències socials és imprescindible en el desenvolupament de la personalitat i el raonament dels nostres alumnes, ja que conformen el sentit de la seva manera de fer i de pensar el món on viuen, actuant de manera autònoma.

No m’agradaria acabar la meva reflexió, sense fer referència a una frase que resum tot el que m’ha fet qüestionar i pensar aquesta primera magistral:

“La clave de la educación no es enseñar, es despertar”. Ernest Renan.