LA IMPORTÀNCIA DEL TEMPS I L'ESPAI A LES AULES

CINQUENA MAGISTRAL DE CIÈNCIES SOCIALS: L’ESPAI I EL TEMPS EN EDUCACIÓ INFANTIL

A l’última classe magistral de medi social, hem tractat un tema molt important a tenir en compte a l’educació infantil: el temps i l’espai.

Primerament, definiré que volen dir aquests dos termes per contextualitzar i situar el contingut de la reflexió:

Però no els podem tractar com dos termes independents que no tenen relació, ja que estan molt units i trobem una altra dimensió, que és la que tractarem: 

A partir d’aquestes definicions, podem veure com l’espai i el temps, sempre van de la mà. 

Els nens fan un aprenentatge geogràfic un cop comencen a desplaçar-se, ja sigui gatejant o caminant. Això formarà la seva pròpia visió del món, que construiran amb l’ajuda de la família. Per aquest motiu, és important tenir en compte que cadascun dels nens té una percepció de l’espai per les seves vivències i així, l’hem de respectar, com esmentàvem a partir de la lectura de Pilar Benejam i Joan Pagés, de “Las finalidades de las ciencias sociales. La educación para la democracia”, en que hem de respectar la cosmovisió de cada infant.

Però no ens podem quedar només amb la percepció que tenen els infants, sinó que aquesta l’hem de transformar en un contingut curricular per aprendre.

Fent referència solament a l’espai, trobem diferents categories:

-          Segons l’orientació:

·         Lateralitat: Clau per saber on estem situats

·         Profunditat

·         Anterioritat

-          Segons la posició de l’objecte:

·         Interioritat: Defineix on es troba un objecte en un espai concret

·         Exterioritat: Defineix on es troba un objecte en un espai concret

·         Delimitació

-          Segons la posició relativa de l’objecte, que fa referència a l’instant o punt de vista amb que es mira:

·         Interioritat

·         Exterioritat

·         Secció

·         Contigüitat

-          Segons la distància:

·         Proximitat

·         Allunyament

·         Intervals

-          Segons les mesures:

·         Números i relacions matemàtiques

·         Relació entre objectes i distància

Per tant, podem dir que si l’espai és vivencial i proposem activitats properes pels nens, serà més fàcil treballar aquest concepte. D’aquesta manera, podrem unir els coneixements previs als nous coneixements, aconseguint crear així, la Zona de Desenvolupament Proper.

Pel que fa a l’educació en el temps, cal dir que no hi ha una educació didàctica d’aquest, perquè no és concret, és abstracte per si mateix.

Cal separar doncs, els diferents temps que vivim les persones:

-          Temps viscut

És el temps que vivim cadascun de nosaltres, per tant, és totalment subjectiu. Quan naixem, ja percebem el temps. Per aquest motiu, el moment del naixement és la primera relació de contacte del nen amb el temps.

Al llarg dels anys, s’amplia el ritme temporal. Un dels aspectes que més es treballa i que ajuda els infants a percebre el temps, és la celebració de l’aniversari, que l’hem establert culturalment per fer de pauta.

Un altre dels aspectes que treballem i permet delimitar el temps, és la percepció de creixement, ja que a mida que van passant els dies els nens van creixent i d’aquesta manera, podran percebre com passa el temps.

Podem veure, doncs, com el temps viscut es pot vincular amb activitats didàctiques.

-          Temps social

És un temps col·lectiu, que té una durada específica. És aquell temps que compartim amb d’altres persones.

Aquest és més complex d’entendre pels nens, ja que és molt abstracte. Podem veure la seva dificultat, ja que els és molt difícil pensar que mentre ells fan una cosa a l’altre banda s’estigui fent una altra diferent. Això és conseqüència de l’estat egocèntric que passen durant les primeres etapes de vida.

Una manera de treballar bé aquest temps, és proposant activitats a un espai on puguin observar una altra classe fent una altra activitat com per exemple, a la imatge. 

-          Temps històric

És un temps que ja no existeix. Amb aquest es poden treballar aspectes com l’allunyament i evocació- empatia, la simultaneïtat, la continuïtat i el canvi, causa- efecte, els ritmes evolutius i les durades, la cronologia.

Aquest encara és més abstracte i complex que l’anterior, ja que no és present i han de ser capaços d’evocar el passat, per entendre quin present estan vivint.

Aquest temps el podem treballar a partir d’imatges, documents, dramatitzacions i jocs, que permetran entendre que tot té la seva història i que aquesta història ha marcat el seu present.

Finalment, podem concloure dient que l’espai i el temps estan estretament lligats, ja que cada acció que realitzem es dóna en un espai i té una duració, una història, una vivència que marcarà la nostra vida.

Crec que és molt important treballar aquests dos aspectes amb els infants, ja que han d’entendre que tot té la seva història i així poder situar-se dins d’un espai, entenent aspectes més abstractes com el temps, que marquen el ritme de la seva vida, tenint en compte la seva pròpia visió del món, la qual hem de transformar en contingut curricular per que puguin aprendre. És imprescindible treballar-ho perquè es puguin desenvolupar plenament. 

Pel que fa a la relació de l’espai i el temps amb l’altra part de l’assignatura, cal dir que es relacionen molt, ja que com he dit a altres entrades els nens tenen la seva pròpia percepció del món i es fan qüestions de tots aquells aspectes que creuen importants. També ho podem relacionar, ja que tot fenomen científic es dóna en un espai i un temps i segons aquest, es donarà d’una manera o altra. Així com també, gràcies al pas del temps, la ciència ha evolucionat per ser com és avui dia.

Per una altra banda, la podem tornar a relacionar amb l’assignatura d’Educació de les Arts Visuals, ja que per fer una obra d’art en la qual els nens representin la seva visió del món, necessiten d’un espai suficient per poder-ho fer i els hem de donar un temps necessari per poder elaborar-la. D’aquesta manera, espai i temps conflueixen de manera directa, a tots els aspectes de la vida, com en l’art o les ciències naturals i socials.

No m’agradaria acabar sense fer constància d’una frase que crec que resumeix perfectament el que m’ha aportat la classe sobre espai i temps a educació infantil:

“El tiempo no es sino el espacio entre nuestros recuerdos”

Henry Frédéric Amiel