CONCLUSIÓ FINAL I TANCAMENT DEL BLOG

TANCAMENT DEL BLOG

Acaba l’any i amb ell, acaba l’assignatura i el blog. Per això, no volia desaprofitar l’oportunitat de fer un petit balanç i una petita conclusió del que ha suposat la realització de l’assignatura i per tant, del blog: el meu blog.

Cal dir que des d’un principi, vaig pensar que aquesta assignatura seria una més que omplís el nostre horari lectiu, que no seria significativa per mi ni per la meva futura professió com a docent. Em semblava una assignatura més, fins i tot, la veia avorrida.

Però, avui, un cop acabada i reflexionant sobre tot el que hem fet, puc dir que ha marcat un abans i un després a la meva vida professional i personal.

Mai m’havia parat a pensar que a partir de les ciències, els nens podrien desenvolupar la seva pròpia visió del món i construir coneixements científics. Creia que eren massa petits com per aprendre ciències. 

Però amb el pas del temps, m’he adonat que ells també es fan qüestions, reflexionen sobre els fenòmens del món i l’entorn que els envolta igual que qualsevol adult, que tenen inquietuds i curiositats, que s’expliquen a la seva manera el món i que amb l’ajuda del docent poden reconstruir les seves idees apropant-se, cada vegada més, a un coneixement científic adult. 

He aprés que cal tenir en compte les seves idees i, que el procés ensenyament- aprenentatge, no només segueix un únic camí sinó que també és a l’inrevés, és a dir, que no sols els infants aprenen, sinó que nosaltres aprenenem amb ells, inclús més que ells amb nosaltres. 

També m’ha semblat molt enriquidora pel fet de reflexionar sobre aspectes del món que, fins ara, no m’havia parat a pensar i que m’han fet adonar-me de la importància de les meves accions, que han de tenir com a base la sostenibilitat de l’entorn i el respecte, tolerància i responsabilitat de les meves accions. 

Un altre punt a destacar, és la realització d’aquest blog com a eina de treball. Fins ara, només havia fet servir el blog el curs anterior a l’assignatura de TIC però no tenia tant de pes a la nota, com en aquest cas. Un cop se’ns va plantejar l’activitat, vaig pensar que seria molt difícil reflexar en cada entrada una reflexió sobre tot el que havíem parlat a la classe. A més, va ser una mica confús el fet de no saber exactament quins paràmetres d’avaluació es tindrien en compte, ja que com he dit al llarg de tot el blog, cada persona té la seva interpretació del món que no pot ser avaluada com a correcta o incorrecta, totes tenen cabuda. Un cop se’ns va aclarir, se’m va fer tot un món plasmar a cada entrada, tot allò que es demanava. No sabia per on començar, ni com fer-ho. 

Però experimentant amb el blog, reflexionant i parlant amb les companyes, vaig trobar el camí per fer unes entrades, que al meu parer són riques i complertes per la meva reflexió. 

Sincerament, crec que és una eina de treball molt poc utilitzada i que, tot i ser dificultosa la seva realització, és molt enriquidora i satisfactòria per la persona que l’ha realitzat. Avui dia, puc dir que estic satisfeta del treball realitzat. 

En definitiva, crec que la Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social hauria de donar-se a tots aquells Graus de la Facultat d’Educació, ja que és necessari tenir en compte els continguts donats per entendre i valorar les habilitats i capacitats dels nens. Per tant, crec que ha sigut una assignatura molt profitosa i enriquidora, no sols per la meva futura professió sinó també per la meva vida personal. 

No m’agradaria tancar el blog, sense deixar una interpretació d’una cançó, tot i que l’artista d’aquesta cançó no m’agrada, l’autor del vídeo, Jaume, més conegut com ItsRushSmith, ha fet una bona interpretació de la mateixa i em transmet moltes coses i et fa reflexionar. Per això, m’agradaria que ho poguessiu veure, de la mateixa manera que d’altres cançons seves que podreu trobar que transmeten moltes emocions. Sobretot, us recomano “Buenos días, princesa”, per aquells dies que no us sentiu bé i voleu somriure, tot i això.

 

Finalment, vull desitjar-vos unes bones festes i un bon any nou a tots i totes, esperant que tots els vostres desitjos i somnis es facin realitat en aquest any que junts emprendrem. 

LA IMPORTÀNCIA DEL TEMPS I L'ESPAI A LES AULES

CINQUENA MAGISTRAL DE CIÈNCIES SOCIALS: L’ESPAI I EL TEMPS EN EDUCACIÓ INFANTIL

A l’última classe magistral de medi social, hem tractat un tema molt important a tenir en compte a l’educació infantil: el temps i l’espai.

Primerament, definiré que volen dir aquests dos termes per contextualitzar i situar el contingut de la reflexió:

Però no els podem tractar com dos termes independents que no tenen relació, ja que estan molt units i trobem una altra dimensió, que és la que tractarem: 

A partir d’aquestes definicions, podem veure com l’espai i el temps, sempre van de la mà. 

Els nens fan un aprenentatge geogràfic un cop comencen a desplaçar-se, ja sigui gatejant o caminant. Això formarà la seva pròpia visió del món, que construiran amb l’ajuda de la família. Per aquest motiu, és important tenir en compte que cadascun dels nens té una percepció de l’espai per les seves vivències i així, l’hem de respectar, com esmentàvem a partir de la lectura de Pilar Benejam i Joan Pagés, de “Las finalidades de las ciencias sociales. La educación para la democracia”, en que hem de respectar la cosmovisió de cada infant.

Però no ens podem quedar només amb la percepció que tenen els infants, sinó que aquesta l’hem de transformar en un contingut curricular per aprendre.

Fent referència solament a l’espai, trobem diferents categories:

-          Segons l’orientació:

·         Lateralitat: Clau per saber on estem situats

·         Profunditat

·         Anterioritat

-          Segons la posició de l’objecte:

·         Interioritat: Defineix on es troba un objecte en un espai concret

·         Exterioritat: Defineix on es troba un objecte en un espai concret

·         Delimitació

-          Segons la posició relativa de l’objecte, que fa referència a l’instant o punt de vista amb que es mira:

·         Interioritat

·         Exterioritat

·         Secció

·         Contigüitat

-          Segons la distància:

·         Proximitat

·         Allunyament

·         Intervals

-          Segons les mesures:

·         Números i relacions matemàtiques

·         Relació entre objectes i distància

Per tant, podem dir que si l’espai és vivencial i proposem activitats properes pels nens, serà més fàcil treballar aquest concepte. D’aquesta manera, podrem unir els coneixements previs als nous coneixements, aconseguint crear així, la Zona de Desenvolupament Proper.

Pel que fa a l’educació en el temps, cal dir que no hi ha una educació didàctica d’aquest, perquè no és concret, és abstracte per si mateix.

Cal separar doncs, els diferents temps que vivim les persones:

-          Temps viscut

És el temps que vivim cadascun de nosaltres, per tant, és totalment subjectiu. Quan naixem, ja percebem el temps. Per aquest motiu, el moment del naixement és la primera relació de contacte del nen amb el temps.

Al llarg dels anys, s’amplia el ritme temporal. Un dels aspectes que més es treballa i que ajuda els infants a percebre el temps, és la celebració de l’aniversari, que l’hem establert culturalment per fer de pauta.

Un altre dels aspectes que treballem i permet delimitar el temps, és la percepció de creixement, ja que a mida que van passant els dies els nens van creixent i d’aquesta manera, podran percebre com passa el temps.

Podem veure, doncs, com el temps viscut es pot vincular amb activitats didàctiques.

-          Temps social

És un temps col·lectiu, que té una durada específica. És aquell temps que compartim amb d’altres persones.

Aquest és més complex d’entendre pels nens, ja que és molt abstracte. Podem veure la seva dificultat, ja que els és molt difícil pensar que mentre ells fan una cosa a l’altre banda s’estigui fent una altra diferent. Això és conseqüència de l’estat egocèntric que passen durant les primeres etapes de vida.

Una manera de treballar bé aquest temps, és proposant activitats a un espai on puguin observar una altra classe fent una altra activitat com per exemple, a la imatge. 

-          Temps històric

És un temps que ja no existeix. Amb aquest es poden treballar aspectes com l’allunyament i evocació- empatia, la simultaneïtat, la continuïtat i el canvi, causa- efecte, els ritmes evolutius i les durades, la cronologia.

Aquest encara és més abstracte i complex que l’anterior, ja que no és present i han de ser capaços d’evocar el passat, per entendre quin present estan vivint.

Aquest temps el podem treballar a partir d’imatges, documents, dramatitzacions i jocs, que permetran entendre que tot té la seva història i que aquesta història ha marcat el seu present.

Finalment, podem concloure dient que l’espai i el temps estan estretament lligats, ja que cada acció que realitzem es dóna en un espai i té una duració, una història, una vivència que marcarà la nostra vida.

Crec que és molt important treballar aquests dos aspectes amb els infants, ja que han d’entendre que tot té la seva història i així poder situar-se dins d’un espai, entenent aspectes més abstractes com el temps, que marquen el ritme de la seva vida, tenint en compte la seva pròpia visió del món, la qual hem de transformar en contingut curricular per que puguin aprendre. És imprescindible treballar-ho perquè es puguin desenvolupar plenament. 

Pel que fa a la relació de l’espai i el temps amb l’altra part de l’assignatura, cal dir que es relacionen molt, ja que com he dit a altres entrades els nens tenen la seva pròpia percepció del món i es fan qüestions de tots aquells aspectes que creuen importants. També ho podem relacionar, ja que tot fenomen científic es dóna en un espai i un temps i segons aquest, es donarà d’una manera o altra. Així com també, gràcies al pas del temps, la ciència ha evolucionat per ser com és avui dia.

Per una altra banda, la podem tornar a relacionar amb l’assignatura d’Educació de les Arts Visuals, ja que per fer una obra d’art en la qual els nens representin la seva visió del món, necessiten d’un espai suficient per poder-ho fer i els hem de donar un temps necessari per poder elaborar-la. D’aquesta manera, espai i temps conflueixen de manera directa, a tots els aspectes de la vida, com en l’art o les ciències naturals i socials.

No m’agradaria acabar sense fer constància d’una frase que crec que resumeix perfectament el que m’ha aportat la classe sobre espai i temps a educació infantil:

“El tiempo no es sino el espacio entre nuestros recuerdos”

Henry Frédéric Amiel

FER - PENSAR - COMUNICAR = CONSTRUCCIÓ DE CONEIXEMENTS

RELACIÓ ENTRE FER I PENSAR

Com podem relacionar el fer i el pensar a Educació Infantil? Pot haver-hi un dels dos només o per aprendre calen tots dos?

Amb aquesta referència de Jordi Martí, he volgut fer constància de la importància del fer i el pensar en l’aprenentatge de les ciències, ja que els models mentals que tenen els nens s’originen per la curiositat i les seves pròpies experiències, però aquests models no es poden construir sense raonar, reflexionar i pensar.

Però cal saber diferenciar entre aquests conceptes:

-          Fer: Són les experiències, les vivències personals dels infants

-          Pensar: Són els continguts teòrics, la reflexió sobre les experiències

-       Comunicar: És l’expressió de les idees obtingudes a partir de la reflexió de les vivències personals apropant-se a un model científic

 

Entenent l’aprenentatge com a construcció de coneixement al qual es tenen en compte les idees prèvies dels infants, s’introdueixen de noves, es comparen i s’ajuda a evolucionar-les, veiem com fer- pensar- comunicar van de la mà.

L’aprenentatge, la construcció del coneixement, ha de ser vivencial però ha de tenir una base teòrica, que permeti els nens reflexionar sobre el que han viscut i d’aquesta manera, fer evolucionar les seves idees cap a un model més científic.

Però aquest aprenentatge no serà possible, si no tenim en compte la importància de respectar els models mentals dels nens. Cal tenir clar que els infants es fan preguntes, explicacions, hipòtesis, sobre els fenòmens del món i per tant, tenen unes idees fetes sobre l’entorn que l’envolta. Així, partint de la base que els nens no són un paper blanc on poder escriure tot allò que el mestre es proposa, sinó que tenen unes idees originades per les seves pròpies vivències, l'ensenyament- aprenentatge ha de seguir el mateix camí. Un camí que com a nucli principal té el respecte, valoració i reconeixement de les habilitats científiques dels infants.

Per tant, veiem com no només amb el FER es poden aprendre ciències, sinó que cal que el fer, el PENSAR i el COMUNICAR estiguin units per tal que l’aprenentatge sigui significatiu i, així, poder evolucionar els seus models cap a un model científic adult.

Però no només s’han de tenir en compte aquestes idees en l’aprenentatge de les ciències naturals, sinó que també s’han de tenir en compte en totes les àrees de treball a l’aula, incloent el coneixement de medi social. En aquesta àrea, també cal tenir-les en compte ja que els nens s’expliquen el món natural, però també es fan qüestions sobre els aspectes més socials de la societat. Per això, podem establir una relació directa amb l’altra part de l’assignatura, perquè és en l’aprenentatge de les ciències, tant naturals com socials, en que la construcció del coneixement és primordial per tal que sigi significatiu.

Reflexionant sobre la relació existent entre el fer i el pensar, m’ha vingut al cap també la relació existent entre totes les assignatures que estem cursant: Educació de les Arts Visuals, Aspectes Instrumentals de les Llengües, Observació sistemàtica i anàlisi de contextos, Didàctica del Coneixement del Medi Natural i Social. Tenint en compte els seus coneixements, podrem treballar qualsevol àrea amb ells, afavorint la reflexió sobre el món que els envolta. I és aquí quan veiem la importància de comunicar, ja sigui amb un dibuix o petita obra d’art, ja sigui de manera oral o escrita en qualsevol llengua, ja sigui a través del seu cos i les seves accions… 

És important que aquestes idees científiques que s’han elaborat, les comuniquin perquè serà d’aquesta manera com construiran un nou model mental científic.

No volia finalitzar la meva reflexió com de costum, fent referència a una frase que m’ajuda a reflexionar sobre la relació entre el fer i el pensar a educació infantil i per tant, hem fa veure la importància d’aquesta relació per aconseguir que sigui significatiu.

“La experiencia del mundo no consiste en el número de cosas que se han visto, sino en el número de cosas sobre las que se ha reflexionado con fruto”

Gottfried Wilhelm Leibniz

QUIN CIUTADÀ VOLEM EDUCAR?

QUARTA MAGISTRAL DE CIÈNCIES SOCIALS: CONNECTEM EL CURRICULUM AMB LA CONFERÈNCIA DE ROSA MARIA TARIN

A la classe magistral realitzada abans de la conferència sobre l’Educació per la Sostenibilitat de Rosa Maria Tarin, hem parlat sobre el currículum i els seus aspectes.

Però, com podem fer entendre a algú que no estigui relacionat amb l’àmbit de l’educació, el què és el currículum?

Llavors, podem dir que el currículum és el recull dels diferents aspectes formals que s’han de treballar a l’educació infantil, basats en uns objectius generals i uns d’específics.

Podríem comparar el currículum amb una casa. Primer, necessitem els fonaments, els pilars, és a dir, les capacitats. Aquestes capacitats són molt flexibles, ja que el currículum és obert i permet maniobrar. Les capacitats tenen una intenció interdisciplinar, una voluntat transversal, és a dir, que fan referència a tot el procés d’ensenyament- aprenentatge, en que el més important és que els nens desenvolupin totes les capacitats fixades al currículum.

Aquestes capacitats ens porten a uns objectius que concreten com arribar a aconseguir-les. Però, l’objectiu no és una eina de treball a l’aula. El que necessitem per treballar a l’aula són uns continguts, que estan estretament vinculats a unes àrees d’aprenentatge:

-          Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres

-          Àrea de descoberta de l’entorn

-          Àrea de comunicació i llenguatges

Per resumir de manera més visual el concepte de currículum i els aspectes que l’engloben, podem trobar aquesta construcció i relació de continguts:

 I, a partir d’aquí, em qüestiono per què és important tenir present el currículum a l’aula? Doncs, és important tenir-lo present, ja que ens permet tenir en compte tots aquells aspectes que els infants haurien d’aconseguir durant el període per tal de desenvolupar-se correctament a tots els nivells: cognitiu, emocional, afectiu, psicomotriu, etc. Per això, les finalitats que es proposa una mestra, a partir de la seva cosmovisió (la seva visió del món), coincideixen amb les expectatives del currículum.

Un cop explicat que és el currículum, cal tenir en compte la xerrada feta per la Rosa Maria Tarin. I em ve una pregunta al cap. 

Quin ciutadà volem educar? 

És curiós com el mateix dia que ens donen una xerrada sobre l’educació per la sostenibilitat, ens trobem el campus ple de brutícia, conseqüència de la festa major no autoritzada del dia anterior. I, per això, se’ns acut aquesta qüestió. 

Si som una facultat d’educació, quina educació pretenem donar als nostres alumnes, si nosaltres no tenim cura del nostra entorn?

Si és cert, que jo vaig participar de la festa però era conscient que l’entorn s’ha de cuidar i per això, tot allò que no havia de tornar a utilitzar era dipositat al seu contenidor corresponent. Però, la resta de la gent que va participar durant tot el dia i la nit, sembla que no tenien respecte vers el nostre entorn. Això, em fa pensar que l’educació per la sostenibilitat que han rebut no ha sigut adequada i per aquest motiu, els és igual embrutar si després s’ho netegen altres persones.

Per això, caldria integrar al currículum l’educació per la sostenibilitat i treballar no sols amb els nens, sinó també amb les famílies, agent de socialització dels nens per excel·lència.

Hem d’educar els nens en uns valors sostenibles, ètics amb les seves accions i hem d’ajudar a que desenvolupin a una visió crítica del món. Necessitem d’una escola participativa, que impliqui tots els agents de la comunitat educativa; una escola oberta i activa, implicada amb l’entorn; uns equipaments sostenibles, és a dir, hem d’oferir als infants uns espais i un temps per explorar, manipular, reflexionar, per tal que hi hagi aprenentatge.

Només d’aquesta manera, treballant conjuntament amb infants, família i escola podrem evitar accions tan poc sostenibles com les realitzades a la festa major.

Educant en uns valors ètics, seguint les finalitats de les ciències socials, utilitzant diferents recursos, guiant-nos del currículum, podrem ajudar i facilitar l’aprenentatge significatiu dels infants, contribuint a formar la seva visió del món, una visió crítica i sostenible.

Aquesta conferència m’ha fet pensar quin ciutadà vull educar a les meves classes, i cal dir que tenint en compte els seus coneixements previs (models mentals) i aportant de nous, els meus alumnes puguin ser capaços de construir autònomament el seu raonament i pensament, fent-se qüestions del món, tenint una visió crítica dels seus fenòmens i reflexionar sobre ells, per poder escollir en quin futur volen viure, perquè només ells són els protagonistes de la seva vida i, per tant, hauran d’escollir el seu futur, un futur sostenible. 

Crec que aquesta conferència i el currículum estan estretament relacionats amb l’altre part de l’assignatura, ciències del medi natural, ja que els infants es fan qüestions no sols del món, sinó també dels fenòmens que n’hi ha, entre ells els aspectes científics com poden ser el fenomen de la pluja, la sostenibilitat de l’entorn, etc.

A més, n’he trobat relacions amb l’assignatura d’Educació de les Arts Visuals, en la qual també se’ns diu que s’ha de tenir en compte el currículum, però hem de deixar que siguin els infants els protagonistes de les seves accions i que reciclant, siguin capaços de produir grans obres d’art. A més, l’observació durant aquest procés d’aprenentatge també és important, per tant també la podem relacionar amb l’assignatura d’Observació sistemàtica i anàlisi de contextos. És imprescindible remarcar, que els diferents contextos en els quals els infants es mouen, tenen una gran influència en les seves accions i la seva manera de pensar. Per tant, l’entorn és un aspecte molt important a la seva vida.

Crec que ha sigut molt adequada la conferència de Rosa Maria Tarin, mestra d’educació infantil i primària, aquest dia, ja que el vam poder relacionar amb tota la brutícia trobada després de la festa major i per tant, reflexionar sobre els nostres actes vers l’entorn que ens envolta.

Per això crec que treballar amb els infants des d’una perspectiva ecològica i sostenible, és molt important perquè puguin desenvolupar una capacitat crítica vers el món.

Per acabar, m’agradaria deixar una de les frases que m’ha fet reflexionar sobre els diferents punts que he anat citant al llarg de la meva reflexió, sobretot pel fet d'anar més enllà del que està pautat:

“Si te dan un papel pautado, escribe por detrás”

Juan Ramón Jiménez